Vestimenta de la dona romana

Túnica

La túnica es va començar a utilitzar després del contacte amb les tribus hel·lèniques a les províncies del sud. Les que més van aprofitar les túniques van ser les dones: Els seus models molt més elegants i elaborades que les dels homes van enlluernar als romans. No només marcaven el poder econòmic de la persona en qüestió sinó també el seu rang polític: veient la túnica d'un noble romà podríem saber a l'instant si era un magistrat o un noble sense càrrec públic.

Les túniques estaven fetes en llana però també, i depenent del poder adquisitiu de la persona, aquestes podien estar fetes de lli, el que les feia ideals per a l'estiu. també podem trobar túniques de seda, encara que aquestes extremadament costoses. Les dones solien tenyir les seves túniques amb púrpura, una tintura orgànica molt costosa, que donava a l'instant senyal de la seva riquesa.

A les dones, la túnica sempre els hi arribava fins als peus, i es componien per dues peces rectangulars de tela cosides als costats, amb una obertura sota les espatlles per poder passar els braços. Encara que hi ha versions amb mànigues llargues (brodades en les dones), en la seva gran majoria eren de màniga curta o sense mànigues ( sobretot pels homes).

Chiton

Igual que les túniques convencionals aquest compte amb dues peces que són unides fins les espatlles, però aquestes no són cosides com en les túniques regulars: Les espatlles estàn unides amb botons donant un patró molt elegant, i petites obertures sobre les espatlles de la dona. Encara que aquesta peça era gairebé exclusiva de les dones, hi ha retrats d'homes utilitzant chiton. Els chiton de seda eren buscats en gran mesura per les dones i era considerada la peça més seductora que es podia aconseguir.

Peplos

La seva confecció era similar a les altres túniques: Dues peces de teles cosides als costats, però era tubular i les espatlles no estaven cosides. Una segona peça (fermall) era utilitzada per ajustar les altres dos a les espatlles. Depenent de la classe social,  els fermalls que ajustaven aquesta peça podien ser de diferents metalls preciosos.

Stola

Era una varietat de túnica que la dona començava a vestir immediatament després del matrimoni. Aquesta es posava per sobre l’altra túnica, la subucula o túnica interior, de seda o lli . La túnica interior generalment era d'una sola peça i amb mànigues, el que atorgava més comoditat. Les stola podien ser de seda, lli o cotó. Encara que les de seda eren les preferides en les classes altes. Els seus colors anaven del blanc crema-el color natural de la llana-al gris, el vermell i el purpura. Colors obtinguts amb diferents tintures naturals. Es distingia i valorava a les dones amb molts fills. Quan aquestes tenien més de tres fills podien vestir la stolae matronae que els atorgava orgull i prestigi en la societat.
Era normal adornar amb un patagium. Aquest era una mena de cinturó que es posava sobre la stola. No molt ajustat i podia estar tenyit de purpura, una tintura bastant costosa símbol de riquesa, que acostumava a estar brodat amb fil d'or i altres arranjaments. Era considerat molt elegant i el utilitzar-lo li donava prestigi social a la dona que immediatament la distingia com una persona adinerada o de bon passar.